La protagonista d'aquesta història hi ha un dia que diu 'fins aquí'. Després de mitja vida emmotllant-se al patró que tocava -esposa exemplar, mare abnegada, les il·lusions al calaix-, decideix que la segona meitat la viurà de manera diametralment oposada. Mai no és fàcil nedar contra corrent, però ella decideix fer-ho igualment: marxa de casa, els fills li giren la cara, repesca la vocació d'escultora que li havien estroncat, i per acabar-ho d'adobar, la conviden a la Biennal d'Art de Venècia.