Amb lucidesa, però també amb ironia, tendresa i elegància, Natza Farré dissecciona les seves vivències com a germana petita d'un drogo-addicte. Ho fa en primera persona, en un relat honest i valent que no esquiva ni ensucra la in-comoditat. Com tantes altres famílies que ho van patir, la seva era una família de classe mit-jana als vuitanta que es va trobar per primera vegada amb l'heroïna i totes les seves conseqüències.