El Disueño va ser un fenomen català de finals dels setanta que va incentivar la reflexió crítica entre els membres de la nova generació de dissenyadors, que des de l'associació ADI-FAD anhelaven obrir una nova via al disseny, més enllà dels criteris oficials dels Premis Delta atorgats per la Associació. Disueño era una picada d'ullet, un nom original i divertit, i una manera poètica d'expressar un concepte més enllà del disseny ortodox, funcional i acadèmic.