José Ramón Serra, Catedràtic de la Universitat de Sevilla i artista reconegut internacionalment-ens revela un concepte de Patrimoni entès com ampli conjunt de visions i enteniments contradictoris, un nexe d'unió entre art i arquitectura que traça de la imprecisa frontera del territori de les afectives seleccions personals, com referent per pretensioses i buides declaracions defensives de cloenda i protectorat, i també com a camí i porta abie rta a l'horitzó del arte.El moviment dadà, considerat com la més important revolució de les arts de la modernitat i des del qual procedeixen tantes coses com: la fascinació per la màquina i el qüestionament de l'autoria, el reconeixement d'un únic i transversal esperit interdisciplinari que lliga sons, paraules, gemecs i gestos, on l'ímpetu de l'avantguarda s'acosta i toca a les herències de la tradició, es reconegui i es percebi com l'espai on nac