El barraquisme barceloní, tot i tenir les arrels a finals del segle xix, va ser un fenomen característic del període comprès entre els anys deu i els anys vuitanta del segle xx, una etapa marcada per dues dictadures. En una ciutat que creixia acceleradament, la manca d'una política de construcció massiva d'habitatge popular va fer que les modalitats d'infrahabitatge típiques des de la industrialització -la divisió dels pisos, el relloguer i les pensions- esdevinguessin insuficients.