Emili Vilanova (Barcelona, 1840-1905) és l'escriptor més representatiu de la literatura costumista catalana del segle XIX. Nascut en una família d'enveladors i adornistes del barri de Ribera, on va viure sempre, va saber retratar com ningú, en les seves narracions breus, concebudes com a 'quadres de costums', i en els sainets que s'hi inspiraven, la vida de la Barcelona menestral prèvia a l'Exposició Universal del 1888 i als grans canvis urbanístics de la ciutat.