Raimon. Aquest jo que jo soc

Raimon es debat entre el personatge d'ell que han creat els altres i l'home lliure que sempre ha estat, i viu amb una certa sensació que si vols tenir criteri propi, sempre has de pagar un costós peatge. Ara, superada la vuitantena, mira enrere i passa comptes amb una societat que l'ha convertit en un mite, però també l'ha apartat quan no encaixava. Josep Pla diria que li recorda «el jove pobre de les novel·les de Balzac i Flaubert», Pere Quart el descriuria com una «criatura providencial».